Quantes coses hi ha en aquest món que
podríem ser i no som. Aus, vaixells surant en un desert immens, no
dubtaríem tant. Però així sóc, una més entre un milió, davant
del televisor. Esperant que arribis, són les cinc, és fosc i encara
plou. I m'enganx, i m'engany, quan m'enganx a tu com una boja. Ho
veig i no ho vull, però em sent a dins avui. Forats al cel, espessos
mars, ingenis nuclears, quin mal!! Vaig canviant canals com un Déu
fals mentre el meu cor s'enfonsa en el sofà. Ja són les sis, ja són
les set i el sol no surt si tu no hi ets. I m'enganx, i m'engan, i
m'enganx, i m'engan. Pots dir-me que és fàcil, que he d'aturar el
cap, deixar de pensar. Si pogués aixecar-me i desendollat, poder-te
oblidar... Cridaré pel món. Cridaré el teu nom, cridaré més
fort, sí, fins que no em quedi veu. Deixa'm veure el cel, deixa
sortir el sol, deixa'm obrir els ulls. Sí, cridaré per tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario